MENJAR-SE EL MÓN
Si el món fos de xocolata
ja me l’hauria menjat
sense deixar riu ni platja
ni muntanya ni ciutat.
Més que l’or i que la plata,
que dormir i estiuejar,
m’agrada la xocolata,
siga en pastís o en gelat,
feta bombó o en la tassa
ben calenta amb pa sucat,
al matí i a la vesprada,
al matí i a la vesprada,
per dinar i per sopar.
Si el món fos de xocolata
el tindria fa temps ja
senceret dins la panxa,
tot i que em pegara mal.
Marc Granell
"Oda als peus i altres poemes"
"Oda als peus i altres poemes"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada