EL MITE DE PERSÈFONE I HADES

Dijous 18 d'abril els alumnes del 2n cicle de primària vam assistir a la representació teatral "El mite de Persèfone i Hades", representada pels alumnes de 1r d'ESO de  l'IES Clot del Moro de Sagunt. 

Ens van explicar que els grecs utilitzaven aquest mite per poder entendre el moviment de translació de la Terra. També es coneix com "El Mite de les Quatre Estacions de l'Any".

Si cliqueu l'enllaç veureu fotos de la representació teatral

Clica ací per visualitzar les fotos del teatre.

EL MITE DE PERSÈFONE I HADES

Persèfone, és filla de Zeus i Demèter. El seu oncle Hades es va enamorar d'ella i un dia la va raptar.

La jove recollia flors en companyia de les seves amigues, les nimfes, i en el moment que anava a agafar un lliri, la terra s'obrí i per l'esquerda, Hades la va agafar i se la va endur.

D'aquesta manera, Persèfone es va convertir en la deessa dels Inferns. Aparentment, el rapte es va realitzar amb l’ajuda de Zeus, però en absència de Demèter. Per això aquesta va iniciar uns llargs i tristos viatges a la recerca de la seva adorada filla, durant els quals la terra es va tornar estèril.

Al cap d’un temps, Zeus es va penedir i va ordenar a Hades que retornés Persèfone, però això ja no era possible perquè la noia havia menjat un gra de magrana mentre estava a l'Infern, no se sap si per voluntat pròpia o temptada per Hades. El problema era que un mos de qualsevol producte del Tàrtar implicava quedar encadenat a ell per sempre.

Per a suavitzar la situació, Zeus va disposar que Persèfone passés part de l'any en els confins de la Terra, al costat de Hades, i l'altra part sobre la terra amb la seva mare, amb la condició que Demèter tornés a l'Olimp i prometés complir la seva funció germinadora.

Perséfone és coneguda amb el nom de Kore (donzella) i Proserpina per als llatins.

Aquest mite, doncs, explica l'origen de les estacions, ja que mentre Persèfone viu a l’Infern, la seva mare s’entristeix i negligeix les seves funcions com a cuidadora de la Natura, però quan torna, en la terra tot reneix per l'alegria que causa la tornada de la jove. Com la presència de Persèfone en la terra es torna cíclica, així el naixement de les flors també ho fa.