L'OFICI
Venies
d’una llarga família de forners
i a
tu t’agradaria ser forner, com els teus,
i
entrar feixos de llenya, de pinassa, en el forn,
i
fer el rent, en caure el dia, com el feien,
i a
mitjanit anar al forn per a pastar,
creuar
amb una ràpida ganiveta la pasta,
i
escombrar lentament, prendre-li foc al forn,
ficar
el cap al forn, aquell infern de flames
que
olia intensament als matins del Garbí,
pujar
a l’alcavor, aquell calor humit.
I
deixar caure el pa, aquell pa cruixidor,
i
alegre, a les paneres, i tripular el forn,
fer-li
créixer el foc, o fer-li-lo minvar.
tu
series forner, com ho foren els teus.
I al
costat del teu pare aprengueres l’ofici,
nit
a nit, dia a dia, i ara en tens l’enyorança.
Una
amarga enyorança per a tota la vida
et
creua el pit de banda a banda amb aquell ràpid
senyal
de ganiveta que no pots oblidar.
Allò
que més t’agrada, d’on et vénen els versos,
els
arraps en la carn, aquells dies salvatges
quan
entraves els feixos de pinassa en el forn.
Vicent Andrés Estellés.
" Llibre de meravelles"
" Llibre de meravelles"
Els tallers intercicles son molt divertits.
ResponElimina